Godó

Los posters para el Godó deben estar a punto de salir a la calle.
Los hice con Cris, Javi, Claudio, Uri y David.

These are the posters we did for the Godó Barcelona tennis tournament.

Persepolis

I am reading Persepolis (thanks Ruth for the recommendation!) and I am loving it. I guess it's the kind of book I wish I could write one day. Not only because I love the illustrations and how simply such a complicated story it's told, but because it's the kind of books we need to read to make this world better.
Marjane tells her own story from ages six to fourteen growing up in Tehran, years that saw the overthrow of the Shah's regime, the triumph of the Islamic Revolution, and the devastating effects of war with Iraq. The story of regular, caring people that just happened to be born far from us, and from who we don't really know much and that deserve a better portrait that the one they get in the media nowadays.

As she says, "I'm a pacifist. I believe there are ways to solve the world's problems. Instead of putting all this money to create arms, I think countries should invest in scholarships for kids to study abroad. Perhaps they could become good and knowledgeable professors in their own countries. You need time for that kind of change though.
I have been brought up open-minded. If I didn't know any people from other countries, I'd think everyone was evil based on news stories. But I know a lot of people, and know that there is no such thing as stark good and evil. Isn't it possible there is the same amount of evil everywhere?
If people are given the chance to experience life in more than one country, they will hate a little less. It's not a miracle potion, but little by little you can solve problems in the basement of a country, not on the surface. That is why I wanted people in other countries to read Persepolis, to see that I grew up just like other children."

Diane Arbus

"A photograph is a secret about a secret. The more it tells you the less you know."

The MET has a retrospective on the work of Diane Arbus (1923–1971) that portraits the interesting people she was able to find in the NYC of the 50s and 60s.
Her "contemporary anthropology"—portraits of couples, children, carnival performers, nudists, middle-class families, transvestites, people on the street, zealots, eccentrics, and celebrities—stands as an allegory of postwar America and an exploration of the relationship between appearance and identity, illusion and belief, theater and reality.

Henry Miller

“I had to travel precisely all around the world to find just such a comfortable, agreeable niche as this. It seems incredible almost. How could I have forseen, in America, with all those firecrackers they put up your ass to give you pep and courage, the ideal position for a man of my temperament was to look for ortographic mistakes? Over there you think of nothing but becoming President of the United States some day. Potentially every man is Presidential timber. Here (in Europe) it’s different. Here every man is potentially a zero. If you become something or somebody it is an accident, a miracle. The chances are a thousand to one that you will never leave your native village. The chances are a thousand to one that you will have your legs shot off or your eyes blown out. Unless the miracle happens and you find yourself a general or a rear admiral.

But it’s because the chances are all against you, just because there is so little hope, that life is sweet over there. Day by day. No yesterdays and no tomorrows. The barometer never changes, the flag is always at half-mast. You wear a ribbon in your buttonhole, and, if you are lucky enough to afford it, you buy yourself a pair of artificial lightweight limbs, aluminium preferably. Which does not prevent you from enjoying an aperitif or looking at the animals in the zoo or flirting with the vultures who sail up and down the boulevads always on the alert for fresh carrion. Time passes. If you are an stranger and your papers are in order you can expose yourself to infection without fear of being contaminated. It is better, if possible, to have a prooffreader’s job. Comme ca, tout s’arrange. That means, if you happen to be strolling home at three in the morning and you are intercepted by the bicycle cops, you can snap your fingers at them. In the morning, when the market is in swing, you can buy Belgian eggs, at fifty centimes a piece. A proofreader doesn’t get up usually until noon, or a bit after. It’s well to choose a hotel near a cinema, because if you have a tendency to oversleep the bells will wake you up for the matinee. Or if you can’t find a hotel near the cinema, choose one near a cementery, it comes to the same thing. Above all, never despair. Il ne faut jamais desesperer.”

Henry Miller, Tropic of Cancer.

Yi Yi

Me gustó esta peli taiwainesa sobre la historia de una familia. No pasa nada, sólo la vida... y a ratos se hace larga de ver porque son casi 3 horas. Pero es distinta, como todas las orientales, estética y sabia. Y contiene detalles preciosos como el "te quiero" que tarda 30 años en decirse y pierde el sentido, o como el niño que retrata cogotes porque quiere ayudarte a ver la parte de ti mismo que nunca podrás ver.

I don't like people...

So we have been trying to come up with a campaign for the UN World Food Program for quite some time now, and we haven't come up with anything compelling enough to make people care about the 3rd world, why should they? It's far, seems unreal, their help may not change anything...
But then today I get this. (gracies Xavi!)
People don't care about other people but they care about a stupid rabbit, or about the stupid picture of a rabbit (because who knows if he is real...."Ceci n'est pas un lapin" Magritte would say...) enough to give this guy $20.000 so far, because if he doesn't get $50.000 he will ... eat the rabbit!!! Fucking ridiculous. Makes me remember about that girl that created that web "save emily" to get money to help her pay her credit card bill that was outrageous after she went crazy buying Prada outfits and Versace bags !! In case you were wondering, she did get the money... and more.
Uish...

Tsunami, cont.

Gloria ha estado dos meses como voluntaria en el sur de la India y esta es su memoria de lo que realmente ha supuesto el Tsunami.
Merece la pena leerlo, sobretodo ahora que ya se nos ha olvidado a todos un poco.
(petonets nena i gracies per compartir aixo... ens veiem aviat!)

TSUNAMI RELIEF
Tamil Nadu (India) – 10 Gener – 9 Marc 2005
TSUNAMI: El que m’explica la gent…

-Dia 26, les onades arriben amb diferent intensitat als diferents districtes de la costa de la India, degut a la diferencia geologica del terreny sota el mar. En algunes zones, la primera onada va ser la mes intensa, provocant un major nombre de morts. En altres zones, va ser la segona o tercera onada, donant una oportunitat de reaccio a algunes persones...

La gent afectada van ser els nens, ja que no tenien forca per agafar-se, dones que estaven a la platja esperant els pescadors per anar a vendre el peix, homes intentant salvar les barques, dones anant a les cases per intentar salvar les joies que guarden per la dot de les filles, pares I mares buscant els fills despres de la primera onada.

-Alguns pescadors diuen que preveien alguna cosa ja que el color del mar era una mica different.

L’ASSISTENCIA: 3 Fases…

1a FASE - EMERGENCIA (26 Des.- 2 setmanes despres, aprox. 10 Gener):
-Neteja de les platges
-Enterraments
-Ubicacio de la gent en allotjaments comunitaris (escoles, wedding halls, etc)
-Provisio de menjar precuinat i aigua potable, creacio posteriori de cuines comunitaries
-Entrega de roba
-Equips medics i de support psicologic
1a Fase molt efectiva... Voluntariat local i govern a traves de l'exercit.

2a FASE - ASSISTENCIA (10 Gener- Febrer - principis Marc):
-Proporcionar carnets d'identitat/llibres de familia (necessaris per un control en la reparticio d'aliments)
-Entrega de racions d'aliments (paquets per uns 10 dies: arros, oli, llenties, especies, galletes)
-Roba
-Materials per cuinar
-Creacio de campaments temporals amb lavabos comunitaris
-Equips medics i de support psicologic

Possible perill: El desastre despres del desastre: “make the people beggers"
La gent esta asseguda als campaments sense realitzar durant tot el dia cap tipus d’activitat, nomes esperant que les ONG entreguin material… Algunes ONG organitzen activitats pels nens. (Encara que les escoles ja comencen a funcionar, no tots els nens hi assisteixen… si les escoles estan lluny dels campaments on hi ha install.lada la gent, els pares no deixen als nens que hi assisteixin… Molts d’aquests pares han perdut a algun dels fills).

3a FASE - REHABILITACIO:
-Entrega de barques i reds pels pescadors
-Construccio de Cases permanents
-Programes d'educacio en Salud, Higiene, Alimentacio…
-Creacio de Sistemes d'Informacio/Avis per emergencies
Fase en standby ja que s’esta pendent de decisions del Govern respecte als nous terrenys a construer.

EL PAPER DEL GOVERN

-EL Govern vol mostrar la seva capacitat de liderar la situacio a la zona afectada pel Tsunami, tancant-se a rebre ajut exterior I oferint ajut a alters paissos com ara Sri Lanka.

-Ofereix 4000 rupies (aprox. 80 euros) per familia afectada (mitja de membres en una familia es de 5 persones), mes 60 kg d'arros, oli, dhal (llanties), i sabo. Posteriorment, llibres escolars pels nens.

-Els parametres que utilitza el govern per valorar a qui proporcionar l'ajut son discutibles: families que la casa no ha estat destruida exteriorment no han rebut ajut, encara que l'aigua s'hagi emportat totes les pertenences que tenien a l'interior, tampoc pobles de l’interior que vivien de l’agricultura I l’aigua salada ha fet malbe el cultiu, ni els dalits (casta baixa)

-Construeix camps temporals de molt baixa qualitat.

-Pendent decisio del Govern per les terres. Hi ha una llei de Regulacio de Costes que prohibeix construir a menys de 500 metres del mar. Fins ara, els pescadors no havien de complir aquesta llei ja que necessitaven estar aprop del mar, ara s’esta discutint que fer, per tant, no s’ha comencat a construer les cases permanents.

-Ofereix prestecs als pescadors perque puguin comprar barques, i promet mes ajuda economica encara que a data 9 Marc encara no havien rebut res.

-A traves de la figura del District Collector (figura del govern responsible del districte) s’intenta coordinar les feines entre Govern, ONG, institucions privades, pero per raons politiques/ideologiques algunes entitats no actuen a traves d’aquesta figura provocant certa descoordinacio.

-El desastre ha servit perque el Govern visiti el terreny I coneixi la problematica de la poblacio de la zona .

EL PAPER DE LES ONG

-El Govern de la India es nega a rebre ajuda estrangera perque considera que esta prou preparat per afrontar el desastre. Per tant, les ONG treballant en el terreny son ONG locals. Les ONG estrangeres nomes proporcionen suport economic

-No es permet el concepte “adopcio” de pobles per part d’una ONG, ja que si de sobte aquesta ONG es queda sense recursos, el poble sencer es quedaria sense ajuda.

-Hi ha entre 500-600 ONG treballant en 200 pobles a l’estat de Tamil Nadu, per tant, hi ha bastanta duplicacio i descoordinacio entre les ONG.

-Moltes ONG son de caire religios (ex. Cristianes) amb finalitat de convertir a la poblacio.

- Malgrat l’experiencia en el 2001 amb el terratremol a Bhuj (Gujarat), alguns dels errors es tornen a repetir.

-En algun dels districtes de la zona afectada es crea un centre de coordinacio d’ONG (districte de Nagapatinam) intentant unir esforcos i evitar duplicacions.

-La informacio que reben les ONG a vegades no es el cent per cent certa, la gent dels pobles intenta augmentar el nombre de perdues (ex. respecte a les barques) per rebre mes ajut. En algunes occasions no s’actualitzen les enquestes, els desitjos/necessitats de la gent canvien a mida que passen els dies I no sempre les ONG han rebut el feedback de la gent.

-Partits politics locals actuant com ONG. Partits comunistes que si no tenien prou quantitat de poblacio per tothom no repartien els aliments/roba fins que no n’hi hagues per tothom.

-La necessitat d’ajudar sobrepassa en algunes occasions la necessitat d’ajuda.

EL VOLUNTARIAT

-Barreja de voluntaris de different procedencia: voluntaris locals, de diferents parts de la India (escolars, o empreses que han enviat al seus treballadors durant una setmana), indis vivint a US que s’han desplacat durant uns dies, turistes i motxillers que estaven a la India, estrangers que s’han desplacat expressament per ajudar, els propis afectats en occasions tambe han estat ajudant.

-Normalment ha estat voluntariat de poca durada I sense parlar l’idioma local, amb moltes expectatives d’ajudar, pero sense cap tipus de preparacio.

-Les ONG eren ONG locals, no acostumades a treballar amb gran quantitat de voluntaris I voluntaris estrangers. En ocasions el s liders de projecte no parlaven angles, provocant confusion entre els voluntaris.

-Presencia de VIPS en el terreny (actors, liders politics buscant mes vots, etc) durant les primers setmanes, dies de presencia mediatica,

-ACtualment ja quasi no hi han voluntaris I les ONG han comencat a fer trainings per preparar voluntaris locals dins de les comunitats afectades.

TEMES ESPECIFICS:

ROBA: Es rep roba usada desde la india i desde paissos occidentals. Les families es neguen a utilitzar aquesta roba, nomes els primers dies per emergencia, i exigexein roba nova. Per dignitat, prefereixen tenir poca roba i nova a tenir-ne molta i vella.

No es pensa amb les necessitats de la gent: S'entreguen saris, pero no les bluses ni les faldilles que porten sota el sari. Les noies joves no porten saris sino salwar (les camises llargues amb pantalons). No es proporciona roba interior.

CASES:

CASES TEMPORALS
-El Govern proporciona "cases" en campaments comunitaris. Molt baixa qualitat, amb material asfaltic que es molt caluros, sense ventilacio, sense privacitat (totes les cases unes a costat de l'altra sense espai), de tamanys molt reduit... Actualment algunes families dormen fora de la cabanya per l'impossibilitat d'estar a dins... El problema sera encara mes greu durant l'estiu (mesos Abril-Maig).

-Per sort, algunes ONG construeixen cases temporals de mes qualitat.

CASES PERMANENTS
-Encara no s'ha comencat a construir els habitatges permanents. Situacio de stand-by pendent de decisions del govern: llei regulacio de costa 500m de la costa

-El terreny sera del govern, nomes la casa propietat de la familia...

-En algunes ubicacions el Govern vol aprofitar per construir Resorts turistics en zones que abans hi vivien els pescadors.


LAVABOS:

-Insuficients lavabos per la quantitat de persones que hi ha en un campament...
-Baixa qualitat
-falta de privacitat per les dones

-Apart d’aixo, els homes estan acostumats a fer les seves necessitats a la platja ja que en la majoria de cases ja no tenien lavabo. O sigui que en moltes occasions segueixen sense utilitzar-los.

-Problema de manteniment, mantenir-los es una feina considerada de la classe baixa Dalits.

-Les ONG comencen a fer programes educatius en hygiene I salut, que era un poblema que ja existia abans del Tsunami,

AIGUA POTABLE
-Mal sistema d’aigua potable, problema tambe anterior al Tsunami.

CAMPS MEDICS:
-Les ONG ralitzen camps medics a la zona afectada, haven’t-hi molta duplicacio entre elles. En una mateixa poblacio hi van haver 3 camps medics en 4 dies.

-No follow-up: en la majoria d’ocasions no es fa follow-up de l’enfermetat

-Les enfermetats detactades eren enfermetats anteriors al Tsunami (TB, HP, cucs, astma, diabetis, visio). Encara que no son produides pel Tsunami, els camps medics han anat be, ja que la gent ara no t eels diners per desplacar-se I anar al metge (molta gent ha perdut les ulleres).

-Necessitat de fer programes d’educacio en salut, sobretot per les dones, ja que no saben el que es normal I el que no respecte a la salut/higiene femenina.

-Medicina Placebo: la gent esta contenta de rebre medicaments, encara que no tinguin res, n’exigeixen. Es com un ajut psicologic. Se’ls hi dona vitamines

ASPECTES CULTURALS:

.Castes o Intocables: El Govern no va entregar cap tipus d’ajut a les castes baixes. Les ONG quan se’n van adonar , van comencar a proporcionar menjar pero en algunes ocasions, un mes despres del Tsunami.
Alguna vegada altres castes han interceptat els camions ja que no volien que es repartis aliments als dalits.

. Pors:
-Por que el peix estigui contaminat degut als cossos que s’han descomposat en el mar. El Govern fa una campanya de comunicacio perque la gent mengi peix. Pero alhora contradictoriament, hi ha una campanya de vacunacio realitzada per una ONG perque la gent no agafi enfermentats a traves del mar.

-Por que no hi hagi peix, ja que les corrents han canviat.

-NGO han de proporcionar llinternes ja que a la nit la gent te por al escoltar el soroll del mar.

-Moltes families envien els fills que han sobreviscut a viure amb familiars en pobles de l’interior , ja que tenen por de que torni a passar I no volen padre els fills que han sobreviscut.

-26 Gener: un mes despres, la gent te por de que torni a passar, supersticions.

.Desastre com a nivellador economic: Oportunitat per intentar anivellar la riquesa a la zona afectada.

Mondovino

Siguiendo la recomendación de Bea, fui a ver Mondovino, un documental sobre la cultura y los factores económico-políticos del mundo del vino. Un viaje desde Napa Valley a Francia, Italia y Suramérica. Muy humana y divertida. No sé si me pareció más ridícula la casposa aristrocracia europea o los nuevos ricos americanos, pero me enamoré de la pasión y dedicación de un par de abueletes muy cachondos... poetas del vino.

Basquiat

Mind-blowing, breath taking, intense....
I really needed to see that. The most powerful art I have seen in a while.
At the Brooklyn Art Museum.

Happy St. Patrick's Day

Y ya hace 10 de aquel año que vivimos en Dublín!

Colostrology

What's your pantone color? Check it out here.
Mine is pompeian red.

Karine Laval

Really cool personal work.

Big Fish

Es antigua, pero nunca la había visto. Me encantó.
Aita (único lector de esta absurda web) te la recomiendo un montón. Además.. me recuerda a algo! ya verás por qué. Besos.

Cig Harvey

Cool, feminine, subtel and surreal shots. Here.

Ashes and snow

We went to see yesterday this exhibit that features more than 200 large-scale photographic artworks and a film by gregory colbert that explore the capacity for wonder that all animals share. You can see more pictures here.
This one it's the pic we took leaving the exhibit. NY is covered of billboards with his pics. Pretty cool.

The pictures were amazing, but the building was really amazing too. The first-ever nomadic museum designed by Shigeru Ban. A 45,000-square-foot temporary structure, composed largely of recyclable and reusable materials: used shipping containers for the walls and paper tubing for the roof and columns.

Ethan Hawke & Richard Linklater

El Moma organiza unas charlas entre colaboradores cinematográficos y Bob y yo, obsesionados como estamos con Before Sunrise y Before Sunset, hemos tenido que ir a esta.
Así que he podido ver en directo a Ethan Hawke, del que estoy secretamente enamorada desde que tenía 14 años y lo ví en los poetas muertos.
De las 5 pelis que han hecho juntos, he visto 4. Aparte de las dos "before" colaboraron en "Tape" y "Waking life". Merecen la pena, sobretodo la dirección de arte de la segunda.